L'illa dels moneders
Hi va haver un temps en què l'argenteria era la principal font de riquesa de Menorca al costat del calçat. Més de 3.000 persones, entre qui es comptaven homes, dones i, fins i tot, fillets, van arribar a viure d'aquesta indústria que tenia en els preats moneders de malla la seva màxima expressió. Avui no queda res d'aquella florent indústria que durant més d'un segle va exportar aquests valuosos objectes, molt demandats per l'alta societat del moment, a España i Europa.
El primer moneder de malla del qual es té constància data de l'any 1840 i va ser realitzat a Maó per Puigserver. Eren dues les fàbriques més importants que operaven a l'Illa, la de Gomila-Riudavets i la Casa Coda. Des de 1840 a 1925 la producció i la demanda va anar creixent gradualment, sent el període que va de 1900 a 1925 el de major fabricació de moneders. El 1919, un dels anys de major producció, es van fabricar 600.000 moneders que costaven una mitjana de 12,50 pessetes. En aquella època una dona que treballés al sector cobrava gairebé aquesta quantitat per una setmana de feina (12 pessetes), mentre que els homes rebien 42 pessetes. El treball era minuciós i requeria una gran habilitat, ja que es realitzaven a mà, per la qual cosa també s'utilitzaven molts fillets. "Els moneders realitzats amb màquines eren molt diferents. No s'aconseguia la minuciositat dels que es feien a mà", explica Caules.
El destí de la indústria va canviar dràsticament a partir de la crisi mundial de 1929. La producció va entrar en una situació de declivi de la qual no es va recuperar i la Guerra Civil i la II Guerra Mundial van contribuir en gran manera a la desaparició completa de la indústria a l'illa. Caules ha descobert que eren moltes les persones que en van arribar a treballar al sector, més de 3.000, entre les quals es trobaven famílies senceres. Avui, no queda ningú que recordi aquella tasca.
font: Margarita Caules. Monederos de malla
font: article de Concha Alcántara. Diari Menorca. Maó : Editorial Menorca, núm. 1540 (5 de maig de 2007)
