Jutipiris, signes d'un temps

Quan vaig començar aquest bloc vaig tenir un motiu ben especial que me va fer ganes iniciar-lo. Ses raons ja les vaig dir (Es començaments no són fàcils mai). Ara, després de quasi bé dos anys d'existència, me don compte d'una sèrie de coses que tenc ganes d'expressar. Creixem, agafam experiència, mos feim grossos, i açò implica que canviam. Canviam exteriorment i interiorment. Aquests canvis, per jo, han estat bastant substancials:

• Durant tot aquest temps he vist com ses tecnologies de sa informació s'han convertit en es nostro pa de cada dia. Jo, especialment, pas hores i hores davant aquesta, talvegada, "pantalla tonta" que no la trob tant tonta com s'original, anomenada també televisió. Vivim en un món digital i tampoc no mos en podem fer enfora.

• Sa fe ha anat creixent a poc a poc dins jo i açò fa que en determinats moments pensi que sa societat refusa tradicions i "creences" populars pes simple fet de ser cristianes. Trob que és legítim defugir-les quan impliquen un actuar per compromís o sense sentit. En canvi, no veig cap impediment en què esdeveguin vivències laiques o convisquin amb ses religioses, perquè, en definitiva, mal que em pesi, es temps les modelarà i les adaptarà as temps present.

Record dos textos que m'han arribat especialment i que m'han tocat especialment:

• "Sóc vostre perquè sou mon creador..."
• "Més aviat, vés a veure sovint algun home fidel,..."
• però, com que no me vull repetir i vull fer una aportació nova escric:

està ennivolat i es sol se pon

a poc a poc se fa fosc
i torna a ser hora de partir

he estat dies patint aquest moment
i ara me don compte
que aquest viatge nou
és per refer-me

sé a qui deix enrere
sé qui espera as port
sé qui mira al cel
i està en com-u-nió

agafaré forces
assaboriré el que visqui
amb qui ho visqui

sé que Ell és especial
i que toca a qui l'envolta

agafaré forces
assaboriré quan ho visqui
i no ho enyoraré
quan no estigui as costat teu

hauré après a estimar encara més
hauré après a donar llibertat
hauré après a ser més lliure

Ara idò, me trob en sa necessitat de reescriure ses línies inicials que definien aquest bloc per adaptar-les as moment present i futur, vés a saber fins quan:

1. Escriure, citar i comentar aquells textos, imatges, sons, etc. que cregui importants i fidels as subtítols des blog: signes d'un temps, de menorca, de fe, de família, de tradició, apropant-me amb jutipiris a sa gent que estim i a sa gent gran.
2. Seguir escrivint en menorquí intentant usar una riquesa de vocabulari que vegades queda limitada amb es dialecte propi.
3. Fer jutipiris per aconseguir aquella informació que desig, apropant-me a ses persones que estim, a ses que pugui conèixer, però, sobretot, a aquelles que són sa font oral de sa nostra tradició, és a dir, sa gent gran.

Amb molta il·lusió seguiré fent jutipiris!