dimecres, 19 / juliol / 2006

Les chanteurs menorquins

Una nit calurosa de juliol, un cel estrellat i es Teatre Principal il·luminat, ple de gent. S’Escolania de Ciutadella, prop de 80 fillets, vestits de beig i negre, amb sa seva directora i acompanyats des piano comencen es concert.


Les Petits Chanteurs de Saint-Marc. Intèrprets de sa pel·lícula “Los chicos del coro”. Amb sa col·laboració de s’Escolania de Ciutadella.

Foto: Última Hora Menorca

Després de dues cançons entren les petit chanteurs. Se nota que es pobres al·lotets ja han fet un concert a les 19h, a les 22h tenen juguera. Tenen s’agenda molt apretada i van d’aquí a allà com sa coa de s’ase.

Tenim entrades as galliner, dalt de tot, però així i tot es so de ses veus que entren dins ses orelles meves és boni bé glòria. Puc tancar es ulls i sentir com aquestes veus tendres s’eleven fins allà on som noltros i no tenen res que envejar as millors cantants adults. Es dos al·lots que fan ses veus totes soles tenen sa força de conmoure el cor. De posat senzill i humil canten allò que han après i que segur que estan cansats de repetir, però una vegada més mos ho regalen as públic menorquí. No els fa falta fer-se veure altius, ni molt manco. S’edat seva els deixa ser plenament naturals. Es de darrere juguen dissimuladament i as mateix temps segueixen cantant. Un d’ells ha d’abandonar s’escenari en moments determinats perquè se veu que no acaba d’afinar. Ho accepta amb plena naturalitat per poder-mos oferir un concert esplèndit a tots.

dissabte, 8 / juliol / 2006

sms II

Ders: he pensat en tu durant es dia percebent es 25 anys de vivències, que són 25.000m gràcies as pares nostros per donar-mos sa vida, que mos la volen plena en tots es sentits. na Marta diu: 25 més i 50!

Ritetes: només som digne d’agrair-vos tot lo que feis pes meus i per jo estimant-vos. no té preu.

Sus: quants estius viscuts! ets de ses que no oblida i açò t’acompanyarà i t’ajudarà tota sa vida. estima’t a tu i as teus. tot arribarà.

Autovia: quan somiis guarda’t una part dels teus somnis en el cor perquè se faixin realitat. segur que un dia podrem compartir un estoneta i xerrar. qui se sent amic teu.

Marta: són 25 anys plens de vivències. són 25.000 gràcies as pares per dar-mos sa Vida. encara que no mos faixin l’ullet mos procuren una vida plena en tots es sentits. moltes felicitats!

L'amo Empentet: carrer de Ca’l Bisbe; renou de talons; una botiga amb llum entre ses reixes que se reflexe enterra; fanals d’antany; edificis centenaris. me sent segles enrere. quina ciutat! tornant a ca casa acompanyat.

Madò de Son Terra Prima: eis, Cisca! encantat de saludar-te. na Joaneta i na Tonieta m’han dit que li diran de tu a donya Margalida. Sigues bona i grana sa brutícia. ara te telefonaré des de mon palau. adéu siau!