Idò, llavò...
Sa tia Maria me conta unes quantes coses, quan llavò...
Es venedor català de sabates
Un dia anava dins es correu cap es Mercadal i dins va veure que hi havia un venedor de sabades català. Ell se va atracar a dues dones de Ferreries i els hi mostra unes sabates per vendre-lis. Elles li diuen que no en volen cap de sabates, que elles ja tenen una fàbrica i que ja en fan de sabates. I encara més empipades li amollen: "es català, si no te l'ha feta te la farà". I ell mig empixonat els hi contesta: "de menorquins i bona gent, no se'n poden fiar gens".
---------------
Quan encara estava a Son Bell-lloch, en es anys 1950, hi va anar es solpàs. Devia ser poc després de Pasqua. En aquell temps es rector de Ferreries era el senyor Bartomeuet. Lo normal era que quan anaven a qualque lloc l'amo i madona els hi donessin qualque cosa perquè s'hi havien aturat. Idò, se veu que es solpàs venien de Santa Magdalena i l'amo d'allà els hi va dir que ses fogasses havien tornat petites i que els hi donava una fogasseta d'aquestes. Quan van anar a Son Bell-lloch, el senyor Bartomeuet ho va contar a l'amo i li va dir que si hi arriben a anar un mes o dos més tard ja no en troben de fogassa, ni de petita ni de grossa.
---------------
El senyor Bernardí
També llavò, en es anys 1950, un capvespre va anar a veure s'escolà de l'església de Santa Maria de Maó, que sempre era as soterrani. Amb ell hi havia un ranxo de joves que feien xauxa. Arriba el senyor Bernardí i li demana a sa tia Maria: "i tu davont ets?". "De Ferreries", li contesta ella. I li diu: "ara ja te conec". I tot d'una se gira cap es joves i els hi diu: "ara ja la conec". I tal com va entrar, el senyor Bernardí, també se'n va anar. Era molt de la broma.
---------------
Un altre dia, el senyor Bernardí, entra en un casino de Maó on es qui el regentaven no anaven a missa. S'atraca a sa barra i li demana a sa casinera un bòtil buit. Sa gent que hi havia allà dins se va espantar. No sabien què venia a fer aquell capellà en aquell bar. Sa casinera entra dins sa cuina i torna sortir amb una olla a sa mà perquè li ompli d'aigua beneïda per poder fer es dinar.