Per sa panxa

Quan era petit i tenia mal de panxa, anava a s'excusat més de lo normal o tenia vòmits a ca meva me feien règim, que consistia en menjar:

Sa tia Maria me feia pa torrat amb oli i sal

o també petxuga de pollastre a la planxa

Arròs bullit
- a ca meva lleven es suc de bullir
- a Barcelona diuen que ajuda més si se fa un arròs caldoset i també se menja es suc
- n'Inma se fa un arròs bullit un poc més caldós: hi posa un poc més d'aigua perquè quedi com una sopa; ho bull amb un all, un poc de juliverd i un ratxolí d'oli

Quan érem petits, a ca na Marga Pons i en Josep Petit, dos amics d'EGB, vaig veure que sa mare els donava coca-cola

Na Nina i na Rita me preparaven un litro d'aigua amb:
- suc d'una llimona
- un pessic de carbonat (bicarbonat)
- un pessic de sal
- sucre segons es gust (sense exagerar)

Na Maria Dolors diu que també va bé peix al vapor:
- un peix suau (lluç, per exemple)
- una branqueta de tem
- un all sense pelar
Se posa es peix dins un trianet amb es culet tapat d'aigua. S'hi posa sa branqueta de tem i s'all. Se deixa coure uns 15 minuts. Després talvegada no fa falta menjar-se es suc que fa.

Poma o poma bullida, encara millor
- se pela i se talla sa poma a trossos. Se posa dins una olla amb sa poma tapada d'aigua i se bull uns 10-15 minuts

I ale, açò durant una setmana o lo que faixi falta.

Brossat

Es brossat se fa des serigot. Es serigot se posa a coure a sa caldera i se remena per sa part de baix sense que arribi a bullir mai. Quan és ben calent se fa baix i ell tot sol puja fins dalt. Amb un colador se recolleix i s'escórrer es suc.

A Menorca no totes ses terrres són bones perquè se faixi brossat. Segons es terreno, des serigot pot sortir més o manco brossat. Sa tia Maria diu que "a Son Bell-Lloc, sa tia Càndida ho va voler provar, però es conco'n Joan ja li deia que no faria res. I és vera, no va pagar la pena sa feina que vam fer pes poc brossat que vam treure" (27/02/2006).

Greixera de monyaco

Recepta de na Nina i na Rita (21/02/2006)

Ingredients:

• 1 i 1/4 kg de monyaco pelat
  
• 1/4 de brossat
  
• 1/4 kg de sucre
• 1 sobre de Royal
  
• 5 ous sencers
  
• 1/2 coc de pa dur
• 1 clovella de llimona o de mandarina
• 1 culleradeta de canyella en pols
  
• 100 g de panses
  

Com se fa:

Se posen en remull ses panses, just tapades d'aigua. Es mig coc se fa llesques primes i se posa dins una escudella en remull amb llet, que quedi tapat. Es monyaco se fa trossets i se posa a bullir. Se ratlla sa clovella de sa llimona. Quan es monyaco està bullit se mescla tot junt, manco ses panses. De ses llesques de pa no s'hi tira sa llet, només ses sopes. Se pot remenar amb es turmis. Quan està ben mesclat s'hi tiren ses panses enfarinades perquè no se'n vagin a pico dins sa massa mentres cou.

S'unta sa palangrana (millor que no sigui d'alumini perquè pot quedar un poc crua) de mantega i pa ratllat perquè no s'aferri. A dins s'hi aboca sa massa mesclada amb ses panses. Se posa as forn, 1-2 hores, fins que es palillo surti eixut. Quan està cuit damunt s'hi pot posar floreti. Hi havia gent que hi posava sucre.

* Sa greixera tradicional no duu brossat.

Greixera de formatge

Recepta de na Nina i na Rita (07/02/2005)

Ingredients:

• 1 kg de formatge tendre sense sal
  
• 8 ous
  
• 2 alls
• 2 cullerades de pa ratllat o de farina

Com se fa:

Se ratlla es formatge. S'aixafen es alls. Se mescla tot junt. No fa falta turmis perquè després dins es forn es formatge se fon i queda una massa homogènia.

S'unten ses palangranes d'alumini de mantega i pa ratllat perquè no s'aferri. A dins s'hi aboca sa massa mesclada. Se cou as forn amb foc dalt i baix, més aprop de baix que de dalt, fins que es damunt ha agafat un color torradet, uns 45 minuts.

London IV

London III

Quan obr es primer ull o orella és n'Isabel sa primera en aixecar-se i anar a dutxar-se. Normalment m'agrada ser es primer en aclarir-me per no haver de fer coes ni esperar, però trob que avui entenc en Biel, que sempre roda amb es pijama posat fins a darrera hora en què decideix aclarir-se; s'està molt bé calentet dins es llit. Me torn tapar amb es sac de dormir, i quan na Sandra ja està dutxada li dic a en Tòfol que hi pot anar ell a dutxar-se. As final, esteim tots detxondits i quan ell surt na Sandra i n'Isabel se queden embambades de veure es cos tan escultural i fort d'en Tòfol que només duu sa roba interior damunt. Jo me faig es dissimulat, com si no vegi gaire cosa, jeje. Ses paraules d'elles dues, més tard, no ho poden expressar millor:
–Per cert –diu n'Isabel–, segur que encara tens en ment certa imatge de certa persona en roba interior i sortint de sa dutxa, consti que no era cap dona i que te vas quedar amb sa boca oberta igual que jo...
–Isabel –li contesta na Sandra–, no n'he tret cap foto que no fos mental... Si hagués estat una dona crec que m'haurieu hagut de tornar a la força... Realment es cos humà i sa bellesa que pot desprendre una persona en determinats moments m'agrada, sigui home, dona o cosa... estava moníssim.
Mentres se dutxa en Biel na Sandra se seu damunt sa finestra i somia que un dia ella també tindrà un gran ventanal així, on poder-se seure cada matí per contemplar com neix es dia, com es sol se'n va a dormir, quan, cansada, contempla el cel i pensa serenament amb tot allò que viu, que la fa sentir viva i que viva i ardent estima. Aquest ventanal no té vistes, es dia està ennivolat i sembla que plora ses seves penes, però junts feim plans d'allò que tenim il·lusió de fer. I junts ho farem.

Tenim temps de deixar ses maletes fetes per tornar més tard i sa casa més o manco aclarida. En Tòfol manté es seu silenci respectuós i mos proposa què podem fer. Allò que noltros també deim, una altra vegada, li sembla bé. Avui, es berenar mos espera un poc més enfora que ahir, a Covent Garden, on na Sandra practica una vegada més es castellà, perquè qui li ven ses pastes i es cafè li diu que li pot xerrar en castellà, i ella, que de paraules no n'hi falten, l'entrén una estona i li demana coses. En Josep i tu, ja vos hau aixecat. Després de preparar sa maleta devallau a berenar. Es cambrer sembla que vos coneix de tota sa vida. En anglès vos dóna un “bon dia tinguin”. Vos sentiu molt a gust. És aquest estil es que vos agrada, és aquest tracte. Allà on anau sou cortesos i atents. Vos agrada que vos responguin així. Ja vos queden poques hores per tornar a Ca'n Pins. Aprofitau es darrers moments per contemplar aquest dia nou que Déu mos ha regalat. Deis adéu, a sa gent, a sa terra, a aquesta illa tan grossa. Un altre taxi i un altre avió són es bitlets de tornada. Agafes en Josep de braceti i partiu. A noltros encara mos queden unes quantes hores davall s'aigua. Es germà no contesta as missatge que li he enviat de bon matí. Encara deu dormir. Açò vol dir que ja serà difícil que mos vegem en aquesta illa. Entenc que no pot ser i que ha de ser així, però aquest ai al cor...

De s'entrada de s'edifici d'en Tòfol n'Isabel ha agafa una megaumbrela que casi mos tapa a tots a Trafalgar Square. En Tòfol, na Sandra i jo tenim caraputxa i no mos fa falta. Mos hi arradossam quan mos aturam a xerrar. Na Sandra toca es lleó, n'Isabel queda admirada de veure sa galeria d'art. Agafam es carrer que davalla de sa plaça. Na Sandra diu que jugar amb un "frisbi" en es passeig que duu a Buckinham Palace és més divertit que esperar veure la reina o n'Spears. Jo ric; na Sandra me fa riure. Tot d'una, quan trec es plat sembla que ningú no vol jugar. En Tòfol m'ha dit que no, però quan veu que na Sandra i jo mos ben animam també s'apunta. En Biel i n'Isabel mos miren des de davall s'umbrela. Sa veritat és que xalam. Intentam no ferir a sa gent però vegades sembla que és inevitable. Me'n record de totes ses vegades que hi he pogut jugar amb en Tòfol: a Barcelona, as Mont Saint Michel, a Frankfurt... on serà sa pròxima? I vegades, com aquesta, acompanyats d'altres bons amics.

A peu, i davall s'aigua que cau arribam a Harrod's. Ara entenc perquè se caracteritza es anglesos amb un estil formal, educat i detallista. Harrod's és un centre comercial amb un toc molt especial i agradable. Veus a sa gent que regularment va a comprar certes coses allà. Ja coneix es dependents i ells s'esforcen en tractar-los bé. Preparen fins as mínim detall es producte comprat perquè se'l puguin endur de sa millor manera presentable possible. Mentres contempl es mostradors preciosos, mentres veig ses bones atencions, mentres compr es vostro regal, sent que no fa massa estona, tu, Maria, i en Josep, hau passat per aquí i el cor m'ha dit que tot aquest cap de setmana també l'he compartit amb voltros... perquè sempre m'has contat quan en Josep i tu anàveu a London. I cada detall anglès m'ha fet pensar en voltros. Fins ara no he entès què me volia dir el cor; vegades, massa vegades, se fa difícil entendre'l. Ara l'entenc i perquè l'entenc t'escric aquesta carta, Maria.

Qui t'estima,

Pere

PD: en Biel mos ha fet aquest mapa de ses rutes que ham fet per London: