Qualque cosa canvia…

“Fa poc, una de les meves filles jugava amb els seus amics davall un alzinar. Havien construït una petita casa amb branques i pedres. Aquella caseta tenia, segons ells, tot el necessari per viure. Els fillets reproduïen escenes del seu entorn familiar. Un d’ells era el pare, l’altre la mare. Un joc de tota la vida.

N’hi havia dos, però, que jo no sabia ben bé què feien. Estaven davant d’un munt de pedres estratègicament col·locades.

- A què jugau? -els vaig demanar.
- Hem construït un ordinador i estem rallant per Messenger.

Realment alguna cosa va canviant.”

Àngels Pons Sans, mestra d’Educació Infantil. “Alguna cosa va canviant…”. Diari Menorca 27/09/2006