Dites cetesqueres V
22/06/2006
No toca vores. CSL
Tocar més quarts que hores. (repapieja) CSL
22/06/2006
- Ai, el francès! La llengua de l’amor!
- Abans es menja un rosco un italià que un francès. PCC
- Ja no hi pensava!
- Ah, ja no hi pensaves? Hagués aparegut com la veu de la consciència! YSY
19/06/2006
Ja se sap, et venen sempre duros per quatre pessetes, però la intenció era bona. NEM
(Satiago Russinyol, amb un ranxet d’amics, per passar el temps, es van posar vendre duros a quatre pessetes per les Rambles. La gent ho va saber s’ho va fer passar de boca en boca)
De Santiago Rusiñol diuen que venia duros a quatre pessetes. És una història que cada ciutat de Catalunya es fa seva i que els olotins situem un dilluns al Firal. Santiago Rusiñol va muntar una parada per comprovar si els pagesos de la Garrotxa es deixaven seduir per la venda del duro a quatre pessetes. Rusiñol va néixer el 1861 i l’anècdota se situa uns anys abans de la Segona República. Aquest polifacètic artista pintor, escultor i escriptor que cavalca entre el modernisme i noucentisme, tenia una fina ironia i era capaç d’organitzar espectacles per divertir-se i per divertir els amics. Va demostrar amb aquesta anècdota que els pagesos de la Garrotxa (si és cert que la història va passar realment a Olot) són malfiats. No va vendre ni un sol duro, tot i que la mercaderia i el preu que demanava proporcionaven guanys palpables. Era tan inversemblant que algú pogués vendre un duro a quatre pessetes, que només podia ser una estafa molt subtil que no podien veure, però sí intuir. Al llarg dels darrers anys han aparegut venedors de duros a quatre pessetes. Vendre uns productes a un nombre determinat de persones, les quals estan obligades a vendre’ls a uns altres perquè la seva inversió es multipliqui. És l’estafa de la piràmide. És una forma de recaptar diners que, fins i tot, ratlla la legalitat, però que a mesura que es fa gran en necessita molts més per a anar cobrir les despeses que la piràmide va generant. El mateix procés l’han posat en marxa empreses o simples empleats de bancs que han volgut jugar amb els diners captats per tal de pagar més interessos dels que les regles del joc permeten. En el moment en què la cadena es debilita, es trenca tot l’engranatge i apareixen l’estafa i els estafadors.
http://www.lacomarca.info/opinio.htm (Satiago Russinyol, amb un ranxet d’amics, per passar el temps, es van posar vendre duros a quatre pessetes per les Rambles. La gent ho va saber s’ho va fer passar de boca en boca)
De Santiago Rusiñol diuen que venia duros a quatre pessetes. És una història que cada ciutat de Catalunya es fa seva i que els olotins situem un dilluns al Firal. Santiago Rusiñol va muntar una parada per comprovar si els pagesos de la Garrotxa es deixaven seduir per la venda del duro a quatre pessetes. Rusiñol va néixer el 1861 i l’anècdota se situa uns anys abans de la Segona República. Aquest polifacètic artista pintor, escultor i escriptor que cavalca entre el modernisme i noucentisme, tenia una fina ironia i era capaç d’organitzar espectacles per divertir-se i per divertir els amics. Va demostrar amb aquesta anècdota que els pagesos de la Garrotxa (si és cert que la història va passar realment a Olot) són malfiats. No va vendre ni un sol duro, tot i que la mercaderia i el preu que demanava proporcionaven guanys palpables. Era tan inversemblant que algú pogués vendre un duro a quatre pessetes, que només podia ser una estafa molt subtil que no podien veure, però sí intuir. Al llarg dels darrers anys han aparegut venedors de duros a quatre pessetes. Vendre uns productes a un nombre determinat de persones, les quals estan obligades a vendre’ls a uns altres perquè la seva inversió es multipliqui. És l’estafa de la piràmide. És una forma de recaptar diners que, fins i tot, ratlla la legalitat, però que a mesura que es fa gran en necessita molts més per a anar cobrir les despeses que la piràmide va generant. El mateix procés l’han posat en marxa empreses o simples empleats de bancs que han volgut jugar amb els diners captats per tal de pagar més interessos dels que les regles del joc permeten. En el moment en què la cadena es debilita, es trenca tot l’engranatge i apareixen l’estafa i els estafadors.
En el cielo manda Dios
en la tierra manda el juez
y en mi casa mando yo cuando no está mi mujer. FRR
En el cielo manda Dios
en el pueblo manda el alcalde
en la iglesia el señor cura
pero en mí no manda nadie. EVC
16/06/2006
Una organització no funciona gràcies a una persona
sinó quan funciona malgrat no ser-hi aquesta persona. CPF
Beber y comer
buen pasatiempo es. EVC
El que de joven come las sardina
de viejo caga las espinas. FRR
15/06/2006
Si no t’agrada
t’hi poses fulles. EVC
Estic al·lucinant pepinillos. EVC
14/06/2006
Agua que no has de beber
déjala correr. MMC
Camarón que se duerme
se lo lleva la corriente. MMC
Burro grande ande o no ande. EVC
Algo tiene el agua cuando la bendicen. EVC
08/06/2006
La indiferència és la mare de la ciència. CPF
Abans hi havia caos
ara n’hi ha més. IPP
02/06/2006
Lo que no se llevan los ratones,
aparece por los rincones. EVC
19/05/2006
Sí, lávate pato que mañana te mato. MMC
0 comentaris:
Publica un comentari