Per sa panxa
Quan era petit i tenia mal de panxa, anava a s'excusat més de lo normal o tenia vòmits a ca meva me feien règim, que consistia en menjar:
Sa tia Maria me feia pa torrat amb oli i sal
o també petxuga de pollastre a la planxa
Arròs bullit
- a ca meva lleven es suc de bullir
- a Barcelona diuen que ajuda més si se fa un arròs caldoset i també se menja es suc
- n'Inma se fa un arròs bullit un poc més caldós: hi posa un poc més d'aigua perquè quedi com una sopa; ho bull amb un all, un poc de juliverd i un ratxolí d'oli
Quan érem petits, a ca na Marga Pons i en Josep Petit, dos amics d'EGB, vaig veure que sa mare els donava coca-cola
Na Nina i na Rita me preparaven un litro d'aigua amb:
- suc d'una llimona
- un pessic de carbonat (bicarbonat)
- un pessic de sal
- sucre segons es gust (sense exagerar)
Na Maria Dolors diu que també va bé peix al vapor:
- un peix suau (lluç, per exemple)
- una branqueta de tem
- un all sense pelar
Se posa es peix dins un trianet amb es culet tapat d'aigua. S'hi posa sa branqueta de tem i s'all. Se deixa coure uns 15 minuts. Després talvegada no fa falta menjar-se es suc que fa.
Poma o poma bullida, encara millor
- se pela i se talla sa poma a trossos. Se posa dins una olla amb sa poma tapada d'aigua i se bull uns 10-15 minuts
I ale, açò durant una setmana o lo que faixi falta.
5 comentaris:
En prenc nota perquè darrerament hi ha passa, com diu tothom... jo l'altre dia vaig tenir un ensurt tan gros -i tan tontet en el fons- que va fer que me trobés malament tota una tarda... o qui sap si va ser el dinar, tot i l'aagradable companyia. Cuida't
sí, intent cuidar-me. se pot saber quin va ser es susto?
Quina alegria trobar-vos junts, Na Dietrich i En Jutipiris! Una besada a cada un! Me sap greu que tingueu es ventrell remenat, fa tronya! A jo me va millor s'arrós bollit i també tir s'aigo... es dematí però unes torradetes amb oli i sal o sucre són meravelloses!
Dec estar ben malalte, avui tot ho trob d'allò més bé...
Ala i doncs, que us milloreu i que pogueu tornar a menjar de tot i molt. Salut
jutis, al barri hi ha una al·lota amb alguna deficiència, ven dibuixos per treure uns doblers, baixant amb una amiga cap al metro li vam dir que no volíem res, i al cap d'uns minuts, quan jo tornava a casa, aquesta mateixa al·lota va tornar-me a demanar si volia un dibuix, vaig fer el gest de que no en volia i va agafar-me el braç pessigant-me'l molt fort i cridant encara més fort "DISCULPI" i amb cara de molt molt pocs amics, i vaig espantar-me tant que vaig quedar blanqueta i vaig anar cap a casa al llit tot d'una... res, que darrerament estic susceptible o sensible, i cap atac me cau bé...
Estimada a ningú li cau be un atac, i menys quan no pots comunicar-te ni poc ni molt amb qui t'ataca... Les persones boges sempre ens fan por, potser por de tornar-nos-hi i no saber-ho... Per això, per fugit de la por a la ciutat ens tornam com autòmates i caminen maquinalment sense mirar ni veure tot dret de la feina a casa i de casa al bar i del bar a la feina...
Passejar, badar, flaner ens ensenya coses noves, i n'hi ha de bones i n'hi ha de dolentes...
Ànims, al·lotets, que sou joves i wapos!
Publica un comentari